1- NATURALESA HUMANA, INDIVIDU I CULTURA
1.1 L'ANIMAL CULTURAL
L'ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s'obre a l'ordre cultural: el llenguatge,la tècnica, la moral, el dret, l'economia,l'art,la ciència i la religió. És així, un animal cultural.
La cultura introdueix un tipus d'adaptació eficaç que aporta mecanismes permeten orientar-se en el món, reduir la complexitat de l'experiència i aconseguir una certa seguretat i confiança davant dels perills.
Creat per la capacitat humana d'invenció i anticipació, serveix per
1.1 L'ANIMAL CULTURAL
L'ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s'obre a l'ordre cultural: el llenguatge,la tècnica, la moral, el dret, l'economia,l'art,la ciència i la religió. És així, un animal cultural.
La cultura introdueix un tipus d'adaptació eficaç que aporta mecanismes permeten orientar-se en el món, reduir la complexitat de l'experiència i aconseguir una certa seguretat i confiança davant dels perills.
Creat per la capacitat humana d'invenció i anticipació, serveix per
disminuir la por a la casualitat i els imprevistos per reduir la incertesa.
1.2 EL CONCEPTE D'INDIVIDU
Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sinònim d'ésser humà, únics individus fossin els de la nostra espècie.
S'utilitza així és perquè es va difondre la idea que cadascun del éssers humans és algú únic i irrepetible.
Tot individu humà és subjecte de drets que no han de ser ignorats ni violats.
1.3 L' INDIVIDUALISME I ELS SEUS LÍMITS.
La llibertad individual l'individualisme possessiu. Segons aquesta teoria, cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
La societat conjunt d'individus propietaris que es relacionen entre ells mitjançant l'intercanvi del béns i serveis i cadascú mirarà de buscar el seu benefici particular.
El individualisme redueix la realitat humana, ja que qualsevol persona, pot desenvolupar les seves capacitats, necessita el surport i la cooperació de la societat en què viu. Els humans estem dotats d'una insociable sociabilitat,es a dir, és necessari trobar l'equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
1.2 EL CONCEPTE D'INDIVIDU
Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sinònim d'ésser humà, únics individus fossin els de la nostra espècie.
S'utilitza així és perquè es va difondre la idea que cadascun del éssers humans és algú únic i irrepetible.
Tot individu humà és subjecte de drets que no han de ser ignorats ni violats.
1.3 L' INDIVIDUALISME I ELS SEUS LÍMITS.
La llibertad individual l'individualisme possessiu. Segons aquesta teoria, cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
La societat conjunt d'individus propietaris que es relacionen entre ells mitjançant l'intercanvi del béns i serveis i cadascú mirarà de buscar el seu benefici particular.
El individualisme redueix la realitat humana, ja que qualsevol persona, pot desenvolupar les seves capacitats, necessita el surport i la cooperació de la societat en què viu. Els humans estem dotats d'una insociable sociabilitat,es a dir, és necessari trobar l'equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada