divendres, 8 d’abril del 2011

3. LA LÒGICA

3.1. L´ESTUDI DE LA LÒGICA.      

          
- Argumentar correctament és una habilitat que sol anomenar-
             se 
lògica com a art
. I l´estudi del principis i les regles que
             regeixen el raonament vàlid és la 
lògica com a ciència
.
             Podem distingir dos enfocaments:
               * La 
lògica formal
, estudia l´estructura dels arguments
                  prescindint dels continguts concrets als quals fan referència
               * La 
lògica informal
, estudia els modes correctes d´argumentar
                  atenent els diferents contextos de diàleg i les
                  qüestions que s´hi tracten.
3.2. LÒGICA FORMAL.
          -S´ocupa de l´estudi de les regles que ens permeten
           distingir  els raonaments vàlids dels que no són vàlids. Un raonament
           és vàlid si la conclusió segueix lògicament les premisses i un
           raonament és invàlid quan la conclusió no es deriva de les premisses.
           U
n  raonament pot ser vàlid encara que la seva conclusió
           sigui falsa, i una altre pot ser totalment invàlid encara que
          la conclusió sigui certa.
 3.3. LA LÒGICA INFORMAL. EL DIÀLEG ARGUMENTATIU.           


             - La lògica formal permet comprovar la validesa dels arguments que
               poden utilitzar-se en qualsevol tipus de procés comunicatiu,
                també hem comprès que la utilització d´arguments
               formalment vàlids no és suficient per assegurar
               l’èxit en la comunicació. En la nostra vida quotidiana
               utilitzem sovint arguments que no són formalment vàlids,
               però que nosaltres considerem correctes.
               Anomenen 
argumentacions correctes
 els arguments en què
                la conclusió es recolza en les premisses, encara que s´entengui
               en un sentit ampli.
            

             -La lògica informal anomenada per alguns lògica de les bones
               raons
, estudia les condicions que han de complir
              els arguments per ser correctes en aquest sentit
.
            - Un 
diàleg argumentatiu
 és un joc lingüístic en què dos
              participants o més intercanvien missatges respectant certes
              regles que els comprometen a cooperar de bona fe
              perquè s´aconsegueixen l´objectiu del diàleg.

3.4. REGLES DEL DIÀLEG ARGUMENTATIU:

            *Principi cooperatiu: Contribueix a la conversa tal i com ho exigeix
             l´objectiu .L´objectiu de la conversa és molt diferent exemple, en
             un tribunal de justícia, en una entrevista...
             Aquest principi implica obligacions como les següents:
                - Porta el pes de la prova quan et correspongui.
                -No facis que el teu interlocutor porti el pes de la prova
                 quan no li correspongui.
                -No utilitzis premisses no admeses pels altres interlocutors per
                  recolzar una conclusió que pretens que sigui admesa per tots.
                -Defineix, aclareix o justifica el significat dels termes
                 que utilitzis sempre que t´ho demanin.
                -No intentis forçar la clausura del diàleg.
             *Regla de la quantitat: Proporciona tanta informació com sigui
              necessària per mantenir el teu punt de vista.
             *Regla de la qualitat: No diguis el que creus que és fals
               i no intentis mantenir una opinió de la qual no en tinguis
               proves suficients.
             *Regla de rellevància: Has de ser rellevant, centra les
              intervencio en l´assumpte sobre el qual es dialoga i no
              canviïs de tema sense permís
             * Regla de mode: Explica´t amb claredat, amb brevetat i
               ordenadament. 

3.5. EINES DEL DIÀLEG ARGUMENTATIU:  

           -En el diàleg argumentatiu s´utilitzen determinades expressions amb
            unes funcions específiques. Hi ha algunes com:
Termes asseguradors.
 

             - 
Quan algú vol presentar com a segura una creença i evitar que
               l´interlocutor li demani raons per refermar-la, pot utilitzar
               termes asseguradors.
Termes protectors.             


               - Per protegir les nostres afirmacions de les crítiques
                 dels altres.
Termes connotats.
 
            -
 Algunes paraules estan carregades de connotacions
  positives o
               negatives
. Els nostres prejudicis  i estereotips de caràcter
               racista, o polític... es manifesten en moltes de les paraules
               i expressions que utilitzem.
              - Les connotacions d´una paraula varien en funció de la persona que la
               diu i de la persona amb qui es parla, per exemple, el terme 
feminista

               pot tenir una connotació positiva per a algunes persones, i negativa
               per a altres.
Definicions persuasives: 

          
       -Són definicions que s´elaboren per a un terme al qual es vol donar cert 
                
 prestigi o cert desprestigi.
3.6 Els errors en l'argumentació o fal·làcies.

La paraula fal·làcia s'utilitza per designar aquelles argumentacions que
són incorrectes, però que semblen correctes.
 És preferible parlar d'ús fal·laç d'arguments aquests poden ser fal·làcies
en uns casos i arguments correctes en altres.
Les fal·làcies són maneres de raonar que violen les regles del
 diàleg argumentatiu.

 
Preguntes complexes:


Hi ha preguntes que comporten pressuposicions.



Argument ad ignorantiam:

D'arguments es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú 

no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o bé que un enunciat 
és cert perquè ningú no ha demostrat que és fals.
 
Argument circular:


Aquest arguments consisteixen a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció.


Argument ad hominem:


Es pretén refutar l'opinió aliena atacant la persona que la manté, sense entrar en el tema de la discussió, al·legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla.
 

Argument d'autoritat:


Es tracta d'intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat. 


Argument ad baculum:


Són els que presenten algun tipus d'amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió, o consell, o prescripció.
 

Argument ad poulum:


Argumentar es recorre a provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova.
 

Arguments ex populo:


Consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord.
 

Argument post hoc, ergo propter hoc:


Se'ls anomena de la causa falsa: consisteix a establir una conclusió causa-efecte sense base empírica suficient.
 

La generalització precipitada:


És la generalització precipitada.Podria ser correcte únicament si és comprovessin tots els casos possibles, és impossible la majoria de les vegades, la conclusió sol ser fal·laç.
 



Argument del pendent relliscós:


Estan basats en l'anomenat efecte dòmino. Els successos s'encadenen els uns amb els altresi, abans de prendre una decisió, és necessari valorar les conseqüències que se'n derivarien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada