RESUM DEL TREBALL

http://www.slideshare.net/jcalzamora/tema-5-la-dimensi-cultural-i-social-de-lsser-hum?from=share_email_logout2

4.L´ART

4.1. L´experiència estètica.

Anomenem experiència estètica a la trobada que lésser humà tè amb la bellesa que consisteix a captar la bellesa i a crear objectes bells a partir de la realitat. L´art es doncs simbolitzar la realitat

4.2.El sentit estètic
La trobada amb la vellesa i amb la trobada i l´elavació que comporta són possibles perquè el sentit humà és un sentir estètic.

Dos tipus de bellesa:

* Bellesa com a perfecció. El que és bell està ben fet.
*Bellesa com a pulcritud. El que és bell no està en la perfecció sino en la cura, la neteja i en la dignitat amb què es presenta l´objecte.

4.3. Caracteristiques de l´experiència estètica.

* Transforma la nostra visió  de la realitat.
*Altera la vivència del temps
*Ens condueix a l´oblit de nosaltres mateixos
*És intensa, però breu

3. LA LÒGICA

3.1. L´ESTUDI DE LA LÒGICA.      

          - Argumentar correctament és una habilitat que sol anomenar-
             se lògica com a art. I l´estudi del principis i les regles que
             regeixen el raonament vàlid és la lògica com a ciència.
             Podem distingir dos enfocaments:
               * La lògica formal, estudia l´estructura dels arguments
                  prescindint dels continguts concrets als quals fan referència
               * La lògica informal, estudia els modes correctes d´argumentar
                  atenent els diferents contextos de diàleg i les
                  qüestions que s´hi tracten.

3.2. LÒGICA FORMAL.

          -S´ocupa de l´estudi de les regles que ens permeten
           distingir  els raonaments vàlids dels que no són vàlids. Un raonament
           és vàlid si la conclusió segueix lògicament les premisses i un
           raonament és invàlid quan la conclusió no es deriva de les premisses.
           Un  raonament pot ser vàlid encara que la seva conclusió
           sigui falsa, i una altre pot ser totalment invàlid encara que
          la conclusió sigui certa.

 3.3. LA LÒGICA INFORMAL. EL DIÀLEG ARGUMENTATIU.           


             - La lògica formal permet comprovar la validesa dels arguments que
               poden utilitzar-se en qualsevol tipus de procés comunicatiu,
                també hem comprès que la utilització d´arguments
               formalment vàlids no és suficient per assegurar
               l’èxit en la comunicació. En la nostra vida quotidiana
               utilitzem sovint arguments que no són formalment vàlids,
               però que nosaltres considerem correctes.
               Anomenen argumentacions correctes els arguments en què
                la conclusió es recolza en les premisses, encara que s´entengui
               en un sentit ampli.            
             -La lògica informal anomenada per alguns lògica de les bones
               raons, estudia les condicions que han de complir
              els arguments per ser correctes en aquest sentit.
            - Un diàleg argumentatiu és un joc lingüístic en què dos
              participants o més intercanvien missatges respectant certes
              regles que els comprometen a cooperar de bona fe
              perquè s´aconsegueixen l´objectiu del diàleg.

3.4. REGLES DEL DIÀLEG ARGUMENTATIU:

            *Principi cooperatiu: Contribueix a la conversa tal i com ho exigeix
             l´objectiu .L´objectiu de la conversa és molt diferent exemple, en
             un tribunal de justícia, en una entrevista...
             Aquest principi implica obligacions como les següents:
                - Porta el pes de la prova quan et correspongui.
                -No facis que el teu interlocutor porti el pes de la prova
                 quan no li correspongui.
                -No utilitzis premisses no admeses pels altres interlocutors per
                  recolzar una conclusió que pretens que sigui admesa per tots.
                -Defineix, aclareix o justifica el significat dels termes
                 que utilitzis sempre que t´ho demanin.
                -No intentis forçar la clausura del diàleg.

             *Regla de la quantitat: Proporciona tanta informació com sigui
              necessària per mantenir el teu punt de vista.
             *Regla de la qualitat: No diguis el que creus que és fals
               i no intentis mantenir una opinió de la qual no en tinguis
               proves suficients.
             *Regla de rellevància: Has de ser rellevant, centra les
              intervencio en l´assumpte sobre el qual es dialoga i no
              canviïs de tema sense permís
             * Regla de mode: Explica´t amb claredat, amb brevetat i
               ordenadament. 
3.5. EINES DEL DIÀLEG ARGUMENTATIU:  
           -En el diàleg argumentatiu s´utilitzen determinades expressions amb
            unes funcions específiques. Hi ha algunes com:

Termes asseguradors.
 
             - Quan algú vol presentar com a segura una creença i evitar que
               l´interlocutor li demani raons per refermar-la, pot utilitzar
               termes asseguradors.

Termes protectors.             


               - Per protegir les nostres afirmacions de les crítiques
                 dels altres.

Termes connotats.
             - Algunes paraules estan carregades de connotacions  positives o
               negatives. Els nostres prejudicis  i estereotips de caràcter
               racista, o polític... es manifesten en moltes de les paraules
               i expressions que utilitzem.
              - Les connotacions d´una paraula varien en funció de la persona que la
               diu i de la persona amb qui es parla, per exemple, el terme feminista
               pot tenir una connotació positiva per a algunes persones, i negativa
               per a altres.Definicions persuasives: 
                 -Són definicions que s´elaboren per a un terme al qual es vol donar cert 
                  prestigi o cert desprestigi.

3.6 Els errors en l'argumentació o fal·làcies.

La paraula fal·làcia s'utilitza per designar aquelles argumentacions que
són incorrectes, però que semblen correctes.
 És preferible parlar d'ús fal·laç d'arguments aquests poden ser fal·làcies
en uns casos i arguments correctes en altres.
Les fal·làcies són maneres de raonar que violen les regles del
 diàleg argumentatiu.

 Preguntes complexes:

Hi ha preguntes que comporten pressuposicions.


Argument ad ignorantiam:

D'arguments es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú 
no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o bé que un enunciat 
és cert perquè ningú no ha demostrat que és fals.
 
Argument circular:

Aquest arguments consisteixen a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció.

Argument ad hominem:

Es pretén refutar l'opinió aliena atacant la persona que la manté, sense entrar en el tema de la discussió, al·legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla.
 
Argument d'autoritat:

Es tracta d'intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat. 

Argument ad baculum:

Són els que presenten algun tipus d'amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió, o consell, o prescripció.
 
Argument ad poulum:

Argumentar es recorre a provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova.
 
Arguments ex populo:

Consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord. 
Argument post hoc, ergo propter hoc:

Se'ls anomena de la causa falsa: consisteix a establir una conclusió causa-efecte sense base empírica suficient.
 
La generalització precipitada:

És la generalització precipitada.Podria ser correcte únicament si és comprovessin tots els casos possibles, és impossible la majoria de les vegades, la conclusió sol ser fal·laç. 


Argument del pendent relliscós:

Estan basats en l'anomenat efecte dòmino. Els successos s'encadenen els uns amb els altresi, abans de prendre una decisió, és necessari valorar les conseqüències que se'n derivarien.

2. EL LLENGUATGE

2.1. El llenguatge simbòlic: obertura a un món compartit

El llenguatge humà és un sistema de comunicación interpersonal que exerceix tres funcions bàsiques:

-          Representativa. Els signes lingüístics són símbols que serveixen per representar    estats de coses.

-          Expressiva. Els signes lingüístics són símptomes que manifesten els estats interiors del parlant.

-          Apel·lativa. Els signes lingüístics són senyals dirigits al’interlocutor, de qui s’espera una determinada reacció.

Gràcies a aquesta triple funció del llenguatge és possible la comunicación humana i la creació d’un món compartit.

2.2. Coneixement i llenguatge

Respecte al coneixement, adquirim per via lingüística, els conservem gràcies al llenguatge i els compartim amb altres persones gràcies que podem comunicar-los .

2.4. Dimensions del llenguatge humà

La principal forma de comunicación humana és la paraula, i les paraules formen part d’un codi que permet formar infinitat de missatges. Tres dimensions bàsiques.

-          La dimensió sintética relacions dels signes entre si. Les regles de la sintaxi ens indiquen com s’han de col·locar les paraules transmetre un missatge.

-          La dimensió semàntica relacions dels signes amb els significats corresponents.

-          La dimensió pragmàtica la relació entre els signes i els usuaris. Els usuaris són els parlants, els signes són les paraules, i la dimensió pragmàtica està constituïda per la intenció dels parlants i el context en què té lloc la comunicació.

TEMA 7 EXPRESSAR EL MÓN, UNA PECULIARITAT HUMANA

1.L'HOME, ANIMAL SIMBÒLIC

1.1.Signes i simbols

Només els éssers humans tenen la capacictat d'expresar el que pensen i senten.
En el llenguatge les paraules son signes es a dir, pot significar per qualcu una cosa diferent.En els sognes podem distingir  el significat i el significant, entre els quals s'estableix una relació  convencional  que anomenem significació o sentit.
A més a més , hi ha signes que remeten a un altre significat ulterior , que està en part manifest i en part ocult en la seva significació inmediata: és tracta dels simbols.
Si de la relació entre el significant i el significat en els signes diem que era convencional, de la relació del símbol amb l'objecte simbolitzat podem dir que també es convencional,  social, cultural.
En virtud de la relació simbolica el món se'ns presenta poblat de símbols que remeten, més enllà dels purs fets, a una significació simbolica.

1.2 L'univers simbòlic 

L'ésser humà estableix una relació peculiar amb el món: el llenguatge i les manifestacions artistiques que produeix l'univers simbòlic o un ordit simbòlic que és el que anomenem comunament món. En l'univers simbòlic que és el món trobam una mescla de experiencies i vivencies, unes de caracter més individual, i unes altres transmeses.
El llenguatge i l'art són dos instruments indispensables per controlar la realitat, perquè contribueixen  en gran mesura a dotar de sentit els objectes del nostre entorn i les nostres propies vivencies entre si i amb les altres persones.

1.3 L'animal fàntastic
Caracteritzem l´ésser humà com a animal racional traduint la formula de Aristòtil: ¨L´home es l´unic animal que té ¨lógos¨ pero l´origen de totes les constunscions humanes és primordialment la raó sino la fantasia o la imaginació d´un animal fantastic, que gaudeix d´una capacitat innovadora per crear perspectives i nficcions. L´ésser humà és un animal capaç de crear fantasies perquè és un animal.

1.4. Raó i fantasia posades en forma.Tot el que hem explicat posa de manifest que més que racionals, som éssers fantàstic, capaços d´anticipar-nos al que ha tingut lloc i també capaços, a partir d´aixó, d´elaborar noves i diferents visions i possibilitats.
Un sistema simbòlic ens permet interpretar-los mitjançant formes lingüistiques, imatges artístiques, ritus religiosos o símbols mítics.
El nostre no és un univers purament fïsic sinó que la nostra vida trnscorre, com hem dit ja anteriorment, en un univers simbòlic, del qual els mites, la religió, la ciències, el llenguatge, l´etica, la política i l´art són elemants constitutius. La raó necessita indispensablement de la fantasia, perque va ser la invenció de símbols que va obrir el camí de l´home cap a la cultura i la civilització.  

5- DAVANT LA DIVERSITAT CULTURAL

5.1 Actituds més freqüents. Davant les cultures diferents de la pròpia , poden adoptar-se diverses actituds.
 L'etnocentrisme: 

Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.Dues conseqüències: la falta de comprensió per entendre els qui no comparteixen la manera de viure i la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup, se sentin superiors als altres i adoptin una actitud d'imposició als que són diferents.
 Manifestar xenofòbia racisme o xovinisme. L'aporofòbia:el rebuig i menyspreu  
El relativisme cultural:
Recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals; té grans limitacions: no promou el diàleg entre les culturesdefensa que és incapaç d'evitar riscos com els següents:

*El racisme:
*La separació entre cultures *L'actitud romàntica
*La paràlisi culturalL'interculturalisme :propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualdat.Objectius:
-Reconèixer la natiralesa pluralista de la nostra societat i del nostre món.
-Comprendre la complexitat de la relació entre les diverses cultures.
-Promoure el diàleg entre les cultures.
-Colaborar en la recerca de respostes als problemes mundials.

5.2 Diàleg entre cultures: relativisme o universalisme?
El relativisme, la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjables. En canvi,l'universalisme descobreix uns valors compartits,destaca el respecte a les diferències culturals.

Els valors universals:
-El respecte als drets humans.
-La consideració de valors com la llibertat ,la igualtat i la solidaritat.
-L'actitud dialogan que fa possible la tolerància activa

Posen les bases per construir la civilització mundial, i que concep la invitació al diàleg de les cultures.

4. SOM CULTURA.

4.1. CARACTERITZACIONS ANTROPOLÒGIQUES DE LA CULTURA:

      - Els antropòlegs distingeixen entre cultura material, constituïda per
         productes materials i cultura mental, de
         la qual formen part creences socials
         La primera formulació explícita de cultura la va proporcionar l’antropòleg
         britànic Edward B. Tylor, i deia que la cultura comprèn tot allò que els éssers
         humans han produït per adaptar-se al seu entorn físic i social.
       -Existeixen moltes altres definicions de cultura com una classe
        d’adaptació superior a la biològica, o como el resultat de la tasca històrica
        dels diversos grups humans, o com un factor d’humanització.

4.2. SUBCULTURA I CONTRACULTURA.

      - En cada cultura es pot parlar de subcultures. Existeix una
         gran diferència entre cultura urbana i cultura rural.
         La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura. Alguns
         exemples són els següents:
             * Les tribus urbanes, com els rockers, punkies, skins, etc. Les formen
                joves preocupats per descobrir una identitat que ni la família ni la
               societat els proporcionen. Es reuneixen al voltant d´un líder i
               adquireixen un codi d´expressions que els diferencia dels altres.
             * Els grups d´atac social.Destacan les bandes de delinqüents, que
                 intenten desestabilitzar la societat per crear un nou estat social i
                fent ús de la violència.
             * Els grups socials alternatius responen al buit que moltes persones
               senten davant un futur incert, intenten trobar un sentit a l’existència
               per diferents mitjans com reunions, activitats...

4.3. CULTURA I CIVILITZACIÓ.

      Civilització procedeix dels termes llatins civis (ciutadà) i civitas
       (ciutat), parlar de civilització és parlar del que és propi de la ciutat
       En els segle XVII, els enciclopedistes modifiquen el significat del terme,
      segons ells, l´ésser humà progressa històricament des d´un estat de
      salvatgisme fins  a la perfecció de la civilització.       Es parla de civilització en sentits diferents, però el més comú
      consisteix a considerar-la com la síntesi dels trets més generals      d´un conjunt de cultures que tenen relació entre elles.
      Cultura té un sentit més parcial i civilització més global.