3.1.La identitat social
La identital personal ens permet mantenir-nos com a persones úniques i singulars, mentre que la identitat social ens permet mantener uns valors compartits amb altres persones.
Ens detindrem en el procés de socialització pel qual adquirim una identitat; amb això donarem un pas més per aprofundir en qui som i com construïm la nostra realitat personal.
3.2. La socialització i les seves formes
La socialització és el procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en quèviu, desenvolupa la seva identitat i es constitueix com a persona.
Socialització primària
És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Les normes socials que l’envolten per mitjà d’un procediment de generalització progressiva que comprèn des de les normes, les actituds i els valors concrets fins als més generalitzats.
El procés de socialització primària no és únicamente cognoscitiu o intel·lectual, sinó que té una gran càrrega emocional.
Socialització secundària
És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el “món de base” adquirit en la socialització primària.
En la secundària s’ha de reforçar amb tècniques pedagògiques específiques i complexes.
En aquest procés de maduració poden aparèixer crisis de creixement.
Resocialització
La resocialització és un procés que consisteix en la interiorització dels continguts culturals, és a dir, rols, actituds, valors, etc., d’una societat diferent d’aquella en la qual el subjecte s’ha socialitzat, o bé de continguts nous, fruit d’un calvi radical en la societat a la qual pertany.
Els processos de resocialització s’assemblen als de socialització primària, tot i que són diferents d’aquesta perqué no comencen de zero. Per això, suponen dues coses: en primer lloc, un procés de desmantellament de la perspectiva anterior de la realitat; en segon lloc, una nova identificación fortament afectiva.
3.3. La tradició
Les tradicions formen part d’aquesta acumulación de saber. Tradició és el que portem de darrere, el que recollim ja elaborat pels qui ens han precedit.
Les tradicions són fruit d’un procés històric pel qual les generacions anteriors van entregant a les posteriors maneres de donar sentit a les coses, però també poder i possibilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada