2.1. El llenguatge simbòlic: obertura a un món compartit
El llenguatge humà és un sistema de comunicación interpersonal que exerceix tres funcions bàsiques:
- Representativa. Els signes lingüístics són símbols que serveixen per representar estats de coses.
- Expressiva. Els signes lingüístics són símptomes que manifesten els estats interiors del parlant.
- Apel·lativa. Els signes lingüístics són senyals dirigits al’interlocutor, de qui s’espera una determinada reacció.
Gràcies a aquesta triple funció del llenguatge és possible la comunicación humana i la creació d’un món compartit.
2.2. Coneixement i llenguatge
Respecte al coneixement, adquirim per via lingüística, els conservem gràcies al llenguatge i els compartim amb altres persones gràcies que podem comunicar-los .
2.4. Dimensions del llenguatge humà
La principal forma de comunicación humana és la paraula, i les paraules formen part d’un codi que permet formar infinitat de missatges. Tres dimensions bàsiques.
- La dimensió sintética relacions dels signes entre si. Les regles de la sintaxi ens indiquen com s’han de col·locar les paraules transmetre un missatge.
- La dimensió semàntica relacions dels signes amb els significats corresponents.
- La dimensió pragmàtica la relació entre els signes i els usuaris. Els usuaris són els parlants, els signes són les paraules, i la dimensió pragmàtica està constituïda per la intenció dels parlants i el context en què té lloc la comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada